El 25 d’octubre d’aquest any se celebra el 30è aniversari d’un esdeveniment clau per a la conservació del patrimoni natural de les Terres de l’Ebre: la declaració de la zona de Sebes, a Flix, com a Reserva Natural de Fauna Salvatge.
El 25 d’octubre de 1995, la Generalitat de Catalunya publicava l’ordre que establia el marc legal per protegir aquest territori singular, amb una extensió inicial de gairebé 94 hectàrees. La normativa s’emmarcava en la Llei 3/1988, de protecció dels animals, que ja preveia la creació de “reserves naturals de fauna salvatge” per preservar les comunitats d’animals i els seus hàbitats, especialment els més amenaçats. Entre els arguments, s’hi destacava el bon estat de conservació de la flora i la fauna dels riberals del riu, així com l’interès especial per les comunitats ornitològiques i els peixos autòctons.
Aquella ordre assignava l’administració de l’espai a la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, que el 1996 en va encomanar la gestió a l’Ajuntament de Flix. A més, introduïa restriccions a pràctiques fins aleshores habituals: es va prohibir la caça, es van limitar les zones de pesca, es va vetar l’abocament de deixalles i es va impedir la introducció d’espècies foranes. En definitiva, s’iniciava una protecció estricta de l’hàbitat fluvial i de les illes de l’Ebre, marcant el començament d’un projecte pioner de conservació al tram final del riu.
De la protecció legal al referent ecològic
En pocs anys, l’espai va passar de tenir només una protecció jurídica a comptar amb una gestió activa i participada. Des del 1999, gràcies al model de corresponsabilitat que promou la custòdia del territori, les tasques de gestió diària recauen en el Grup de Natura Freixe, una entitat local que administra els equipaments de la reserva amb el suport de l’Ajuntament de Flix.
En aquell moment, els esforços es van centrar en la recuperació i millora dels hàbitats per afavorir la biodiversitat i la resiliència dels ecosistemes. Alhora, es va obrir per primer cop la reserva a la ciutadania, amb una aproximació respectuosa i educativa. Gràcies a aquesta feina, al llarg dels anys Sebes s’ha dotat d’infraestructures sostenibles (com passarel·les de fusta, observatoris d’aus, un centre d’interpretació i itineraris senyalitzats) que permeten compatibilitzar l’acollida de públic amb la conservació.
Trenta anys després, la Reserva Natural de Sebes s’estén per més de 250 hectàrees d’aiguamolls, llacunes, boscos de ribera, illes fluvials, galatxos i herbassars inundables. L’espai acull més de 200 espècies d’ocells (entre les quals destaquen el blauet, l’arpella o el bitó), i s’ha consagrat com un punt d’observació privilegiat per a ornitòlegs i naturalistes d’arreu del país.
A més de la protecció de la biodiversitat, Sebes s’ha convertit en un espai de formació i sensibilització ambiental clau a la Ribera d’Ebre. Cada any hi passen centenars d’escolars, universitaris i visitants per descobrir de prop el funcionament dels ecosistemes fluvials i els seus paisatges. Les activitats de voluntariat, els projectes de ciència ciutadana i les col·laboracions amb institucions científiques també han contribuït a reafirmar la reserva com un laboratori viu de recerca i aprenentatge.
Reptes de futur
Des de la declaració de Sebes com a reserva natural han passat tres dècades que han transformat el paisatge, la realitat ambiental i la mirada de la societat envers la natura. Tot i els èxits, avui Sebes també ha de fer front a reptes importants: la presència d’espècies exòtiques i invasores, la regressió d’alguns hàbitats, les conseqüències de la contaminació i els efectes del canvi climàtic són amenaces reals que obliguen a una gestió adaptativa, centrada en la resiliència dels ecosistemes. La coordinació entre administració, entitats ambientals i ciutadania serà clau per preservar el bon estat de salut d’aquest espai natural, així com per mantenir l’equilibri entre protecció i ús públic que ha consolidat Sebes com un espai natural protegit ben conservat i, a la vegada, accessible.
El 30è aniversari de Sebes és, doncs, una celebració de la defensa del patrimoni natural i un recordatori que la conservació de la natura és un compromís a llarg termini.
